Conferència a càrrec de Fernando Pujol i Laura Martín organitzada per l’Associació Catalana de Professionals de Salut Mental per al proper 24 de maig a Barcelona

El treball en salut mental corre el risc d’allunyar-cada vegada més de la clínica. El concepte humanista de bogeria ha estat substituït pel concepte materialista de malaltia o de trastorn mental. Malaltia que, en els casos greus, és declarada com a crònica i incapacitant. D’aquesta manera es relega al subjecte a una posició d’objecte, descontextualitzat del seu medi i de la seva història pròpia, aliè a una societat que l’aparta; passiu, etiquetatge, exclòs i, de vegades, privat de llibertat.

Molts lluitem per invertir aquest tipus de relacions de poder. Defensem que sigui cada persona la que decideixi quan necessita ajuda i, en aquest cas, posar-nos incondicionalment a la seva disposició. Volem compartir amb ells una explicació sobre el que els passa, sobre l’origen i el remei dels seus sofriments. Per això proposem anar allà on hi ha els problemes de la gent. No es tracta només de neurotransmissors, gens o mecanismes de defensa, és també la pobresa, la precarietat laboral, la desigualtat o les exigències d’èxits impossibles.

Volem pensar sobre això. Plantejar-nos com podem fer per acostar-nos als ciutadans, psicòtics o no, i defensar el seu dret a seguir sent ciutadans. El que ens apropa és la consciència de la nostra fragilitat, garantia d’humilitat. Perquè al final, tots, bojos o assenyats, podem patir per la solitud de la incomprensió.

>>més informació